XXIX PREMI NOSTROMO ANTONIO MACHADO
13/05/2025
XXIX PREMI NOSTROMO
DEDICAT A ANTONIO MACHADO
Y cuando llegue el día del último viaje,
Y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
Me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
Casi desnudo, como los hijos de la mar.
El proper 26 de juliol farà 150 anys del naixement d’Antonio Machado un dels poetes més emblemàtics i rellevants de la literatura espanyola i un referent fonamental de la Generació del 98. Antonio Machado va nàixer a Sevilla l’any 1875.
El seu avi va ser rector de la Universitat de Sevilla i va transmetre als seus fills i nets un profund respecte per l’educació. El seu pare va treballar com administrador de la família dels Alba i amb els anys es va convertir en un folklorista important transmetent aquesta passió als seus fills. La seva mare venia d’una família confitera del barri sevillà de Triana.
La vida acadèmica del seu avi els va portar a viure a Madrid, on ell i el seu germà Manuel van estudiar a l’escola progressista a la Institución Libre de Enzeñanza. El juny de 1899 va marxar a Paris on ja l’esperava el seu germà Manuel. Van treballar per l’editorial Garnier i es van relacionar amb escriptors com Pio Baroja i Rubén Dario. Van tenir també l’oportunitat de conèixer Oscar Wilde i Jean Moreas.
L’any 1903 es va publicar el seu primer llibre Soledades. L’any 1907 es va traslladar a Soria on va escriure Campos de Castilla que va ser publicat l’any 1912 el mateix any de la mort de la seva dona Leonor Izquierdo amb tan sols 18 anys.
Señor, ya me arrancaste lo que yo más quería
Oye otra vez, Dios mío, mi corazón clamar.
Tu voluntad se hizo, Señor, contra la mía
Señor, ya estamos solos mi corazón y el mar.
L’any 1927 va ingresar a la Real Academia i un any després va conèixer la poetessa Pilar de Valderrama, la "Guiomar" dels seus poemes, amb la mantindrà relacions secretes durant anys. Als anys vint i trenta va escriure teatre amb el seu germà Manuel.
Durant la Guerra Civil va ser evacuat de Madrid a València a novembre de 1936. Es va traslladar a Rocafort fins l’abril del 1938. Va participar en diverses publicacions republicanes, l’any 1939 va marxar a Barcelona des d’on va creuar la frontera pels Pirineus fins a Cotlliure on va morir i es va convertir en un símbol de l’Espanya vençuda i condemnada a l’exili
Cuatro cosas tiene el hombre
que no sirven en la mar:
ancla, gobernalle y remos,
y miedo de naufragar.
